ELS INSTRUMENTS DEL GEÒGRAF
- Tendències geogràfiques
La tendència positivista o determinista explica la naturalesa es l'element determinant de la humanitat, ja que està relacionada amb les formes de vida de l'ésser humà i el progrés. Els continguts geogràfics (el medi físic i les activitats humanes) s'analitzen separadament, però es buscaran relacions entre aquests dos.
Segons la tendència possibilista, el medi físic no determina les activitats humanes, sols ofereix possibilitats que l'ésser humà utilitza o refuta ja que és lliure. Per açò hi han comunitats humanes diferents culturalment i econòmicament.
La Geografia Regional es centrava en la diversitat d'un espai natural, destacant allò únic i singular de cada regió, on hi havia una conca hidrogràfica i una ciutat-capital.
Amb la revolució quantitativa o "Nova Geografia" s'accepta el mètode científic; primer es formulen les hipòtesis y a continuació s'observa si aquestes son certes. Schaeffer, recapitulador d'aquestes idees, argumentarà que la Geografia és una ciència igual a les demés i per açò utilitzarà el mètode científic.
La tendència radical afirma que la Geografia (radical) sols deu ocupar-se de les qüestions únicament sociopolítiques, es a dir, denunciar els problemes socials sorgint així una revolució ideològica. La geografia servirà als humans per a conèixer els desequilibris socioeconòmics i intentar trobar una solució.
La Geografia de la Percepció forma part del conductisme. Allò important es com percebem les coses, no com són. Cada persona o comunitat té una percepció diferent de la realitat espacial.
La Geografia Humanística i Social, en essència igual que la radical, però trenca en mètodes i conceptes perquè recupera el mètode tradicional y manté que la comprensió és indispensable per a que un investigador puga dialogar amb l'entorn. Expressions com "espai viscut" i "geografia de rostre humà" (que analitzen críticament els problemes socials, econòmics, polítics i de la ciutat), poden ajudar-nos a resumir aquesta geografia.
La Geografia del paisatge integrat o Ecografía intenta planificar i protegir el medi ambient per l'acció racional del ésser humà sobre la Naturalesa. Cal salvar la Terra i per a aconseguir-ho cal integrar el desenvolupament tecnològic i econòmic amb la Naturalesa.
Altres geografies son la del Benestar (donades les desigualtats riquesa-pobresa, el geògraf ha de conscienciar a la societat per fer una distribució més justa dels recursos), la Política (analitza els canvis de fronteres o les funcions de les organitzacions internacionals) i la de Riscos (estudia els efectes interaccionats de la Naturalesa, que afecten a la societat, i també s'estudien les accions humanes contra la Naturalesa que acaben en la nostra contra).
- Localització i distribució espacial
Els paral·lels i els meridians són les línies imaginàries que permeten localitzar més fàcilment un punt del globus terraqüi.
Els paral·lels són els cercles formats per la intersecció de l’esfera terrestre amb un pla imaginari perpendicular a l'eix de rotació de la Terra.
Els meridians són els semicercles màxims situats al voltant de la Terra, dels quals els seus extrems coincideixen amb els Pols Nord i Sud. El seu arc és de 180º. La seua direcció és nord-sud i són infinits. El meridià zero o de Greenwich és el principal ja que a partir d'aquest meridià es calculen totes les longituds.
La distància entre un punt determinat cap al nord o el sud de l'equador s'anomena latitud (pot variar entre els 0º i els 90º), i la distància entre un punt a l'est o a l'oest del meridià de Greenwich s'anomena longitud (que oscil·la entre els 0º i els 180º).
Degut al moviment de rotació de la Terra, el globus està dividit en 24 fusos horaris. S'haurà de retardar el rellotge si anem cap a l'est del meridià de Greenwich i s'avançarà a mesura que anem cap a l'oest del meridià 0º.
Un conjunt geogràfic és un àrea espacial formada per una sèries d'elements comuns, físics o humans.
- Tècniques de representació geogràfica
--> Sistemes de projecció cartogràfica
Les projeccions cartogràfiques s'utilitzen per a representar la superfície corba de la Terra sobre una superfície plana.
1. Projecció cilíndrica
Una projecció cilíndrica és aquella en la qual el globus terraqüi es projectat sobre un cilindre que l'envolta. Les projeccions més famoses són les de Mercator, del segle XVI (que respecta les formes dels continents però no les superfícies) i la de Peters, del segle XX (més exacta que la de Mercator, amb una correspondència entre les superfícies dels continents i les longituds).
2. Projecció cònica
En aquesta projecció l'esfera es projecta sobre un con. El centre de la projecció coincideix amb un dels dos pols, on la precisió es gran, però a mesura que ens acostem a l'equador les superfícies s'exageren. Una projecció variant de la cònica és la de Lambert, molt útil per a les cartes de navegació.
3. Projecció azimutal o plana
En la projecció azimutal el globus terraqüi és projectat sobre disc pla tangent a un punt de la superfície del mateix. Aquestes projeccions poden ser polars (si el disc és tangent al pol), equatorials (si és tangent a l'equador) o obliqües (qualsevol punt situat entre el pol i l'equador).
---> L'escala
L'escala és la relació matemàtica que existeix entre les dimensions reals i les representades al mapa.
L'escala gràfica és una línia recta, dividida en segments o graduada que indica la distància real, expressada en xifres.
L'escala numèrica s'expressa com una fracció que indica la proporció entre distància de dos punts al mapa i la correspondència al terreny.
L'escala centímetre per Quilòmetres indica la quantitat de quilòmetres que corresponen a un centímetre del mapa.
---> Tipus de mapes
Dividim els mapes en dos grans tipus: mapes topogràfics (anomenats també cartografia bàsica) i mapes temàtics.
El mapa topogràfic representa els elements físics i humans d'una zona amb gran detall. El relleu s'examina minuciosament ja que s'utlitzen corbes de nivell o tintes hipsomètriques.
Per a representar qualsevol fet, informació o fenomen amb un component espacial s'utlitzen els mapes temàtics. Si sols representen una informació seran analítics i si es més d'una, sintètics. Si reflecteixen un mateix esdeveniment geogràfic en distints moments seran dinàmics, i si aquest no canvia seran estàtics. Hi han diversos tipus de mapes temàtics:
- Mapes de coropletes: els colors o intensitats diferents s'utilitzen per a representar densitat o la diferent importància dels espais geogràfics, normalment unitats administratives.
Mapes de isopletes o isolínies: s'utilitzen línies corbes que uneixen punts del mateix valor. Segons les variables que s’estudien rebran un nom: d'isobares, d'isotermes, etc.
Mapes de diagrames: es superposen diagrames de barres o de sectors a un mapa, oferint així informació de dades quantificades.
Mapes corocrómatics: aquestos mapes utilitzen tonalitats diferents en , depenent de la necessitat d'assenyalar distints aspectes d'un fet geogràfic.
Mapes de figures: s'utlitzen esferes o quadrats de diferent grandària per a representar fets puntuals.
Mapes de fletxes o de corrents: les fletxes o línies són utilitzades per a unir els punts d'origen i destí. La seua amplitud és proporcional al volum de la variable utilitzada.
Mapes anamòrfics, distorsionats o de superficies convencionals: encara que els països han de ser reconeguts, la seu grandària real és canviat per a fer-los proporcionals a allò que cartografien.
Mapes locacionals: informen sobre la localització exacta de les construccions terrestres, com ara les carreteres.
Mapes combinats: en un mateix mapa trobem distintes variables combinat distintes formes i simbols d'expressió.
Un gràfic fa referència a un eix de coordenades i a una representació de punts que poden unir-se per una o més línies facilitant així la seua comprensió i relació. Els més coneguts són:
1. Gràfic lineal: Representa la evolució d'uns valor determinats al llarg del temps.
2. Gràfic de barres: els valors d'un fet geogràfic en un temps o espai determinat són representats verticalment.
3. Gràfics de sectors: s'utilitzen figures circulars on la seua area representa el total del valor representat i aquest valor esta dividit en sectors proporcionals al valor de cada variable.
Els diagrames són figures que representen diversos elements gràfics (com ara barres, triangles, cercles i altres) que solen experimentar oscil·lacions de valors. Els més utilitzats són:
1. Diagrama triangular: el fet geogràfic està dividit en tres elements variables (els tres costats d'un triangle equilàter)
2. L'histograma: representa el valor de cada freqüència dels grups en que s'ha dividit el fet geogràfic. Un exemple són les piràmides de població.
Hi han combinacions de diagrames i gràfics, com els diagrames termopluviomètrics (climogrames).
